It.17: Volta al Moianès (80km 1.294+)

Artés - Avinyó - l'Estany - Moià - Castellterçol - Granera - Monistrol de Calders - Artés

L'itinerari proposat és de 80km amb un desnivell de 1.105m+, una dificultat mitjana i un Índex IBP de 81.

Els números però no sempre surten igual i després de fer-la si bé el quilometratge és molt semblant (al sortir em vaig despistar d'engegar el GPS) el desnivell que m'acaba donant és lleugerament superior (1294m+) i un Índex IBP de 75 que acabem fent en un temps de 3h 40min.

La ruta que proposa el llibre "Cicloturisme per Catalunya, 50 itineraris amb bicicleta de carretera" de Carles Sans i Ravellat és una ruta circular per la comarca natural del Moianès. 

En el meu cas jo l'he iniciat a Artés i he anat seguint la mateixa direcció. La ruta transcorre per una carretereta més o menys planera fins a Avinyó on comença la pujada contínua fins a arribar a l'Estany per carretera poc transitada i tranquil·la. Arribant a Moià iniciarem el tram més "lleig" fins a Castellterçol, tram de carretera estreta, molt trànsit i cotxes que passen molt ràpid. Allà, tornarem a la calma arribant a Granera altre cop per carreteres tranquil·les i solitàries. Alguna rampa una mica forta per arribar al coll de la Creueta, planejar per la carena fins al coll de Lligabosses i baixada cap a Monistrol de Calders abans de fer la última pujada fins a Calders i la baixada final fins a Artés.

Mapa esquemàtic de la ruta

Ens trobem a Artés, el lloc de residència de dos dels tres companys que avui sortim junts. És a la tarda però estem de sort ja que ahir va ploure i ha deixat el clima una mica més fresquet. De tota manera no tardem a suar ja que la abans d'arribar a Avinyó hi ha alguns repetxonets que ja ens preparen pel que comença a partir d'allà. La pujada, llarga i contínua, de les que es deixa fer bé però on cal no passar-se per tal que no s'acabi gastant el que després segur que ens farà falta, ja ens fa suar de valent. 

A l'alçada de Santa Maria d'Oló ni la fresqueta ni l'alçada ens ajuda a no sentir la calor que fa. Seguim pujant, encara que no ho sembli, fins a les rampes properes a l'Estany. Aquestes sí que es noten. La carretera és ben tranquil·la, més en un dia feiner. Pocs cotxes ens hem creuat en tota aquesta part. 

Això permet, en funció de les forçes de cada un, anar comentant la jugada i coneixent-nos una mica més entre nosaltres. Una posada al dia mentre intentem no perdre la roda dels altres ni que la nostra veu s'entretalli més del compte per culpa de l'esforç.

Uns pels altres, el ritme que portem és prou viu per deixar-se notar a les cames. I algunes rampes i el record de les etapes del passat Tour de France ens fan pensar que arribem a un esprint intermig que ens provoquen alguna bona escalfada de radiador que al final s'acaba notant.

Mentre travessem Moià anem valorant si prenem el camí de tornada cap a Calders o seguim recte per fer tota la volta que portava al cap... El semàfor el trobem obert així que seguim recte cap a Castellterçol. Aquest tram és de ben segur el més lleig i és una llàstima no poder-lo evitar ja que a més a més és un tram perillós degut al trànsit, a les condicions de la via (estreta i sense arcén) i a la velocitat a la que passen els cotxes (és una recta i de ben segur que els cotxes que passen deuen anar a 100km per hora).

És un tram que a mi em deixa ben exhaurit. Intentem passar el més ràpid possible, tots a roda però amb el vent de cara. Per sort al arribar a Castellterçol trobem una font on omplim i reposem una mica per seguir la ruta amb la mateixa filosofia relaxada que portàvem fins aleshores.

Agafem la carretera cap a Granera, altre cop poc transitada tot i que una d'aquelles on els cotxes, confiats del poc trànsit, circulen una mica pel mig. És de les carreteres que valen la pena; la baixada fins a la bassa i la pujadeta que després tens per recuperar l'alçada perduda. Granera és un poblet ben macu, perdut enmig de bosc i més bosc, fàcilment desconegut.

Baixem per un camí rural esfaltat fins a la riera per després fer algunes de les rampes més dures de la jornada. Ja cansats, arribem al coll de la Creueta i d'aqui cap al coll de Lligabosses per una carretera de vistes magnífiques que careneja deixant unes vistes privilegiades de Montserrat i el Montcau.

La baixada cap a Monistrol de Calders la disfrutem, la coneixem i ho aprofitem. A més, ja queda tan sols una última pujada fins a Calders. Aquí, els companys sembla que encara tenen força de sobres...jo ja no, o ganes de gastar-ne el mínim possible. Cadascú s'ho agafa al seu ritme i el que arriba abans a dalt s'espera fent voltes a la rotonda com si fos un hàmster.

I això ja s'acaba...la última baixada fins a Artés. 

Acabem arribant més tard del que pensàvem en un inici tot i que hem anat rapidet. Crec que jo era l'únic que tenia clar el recorregut  i l'estona que hi podiem estar... així que sembla que avui tothom ha d'espavilar cap a casa i no hi ha temps per fer la cerveseta. 

M'alegra comprovar una estona més tard i per mitjà de whatsapp que els companys, tot i que cansats, han disfrutat la volta. Per mi, una de les que val la pena fer tot i el tram inevitable de Moià a Castellterçol.

Descarrega el track (Wikiloc)
Anàlisi de la ruta (IBP Index)