diumenge, 2 d’abril de 2017

It.14: Pel sud del Lluçanès (78km 1000+ des d'Artés)

Sembla ser que el clima es va tornant més moderat i sortir amb la bici de carretera ja no és una activitat destinada a herois que poden resistir les temperatures hivernals de la zona.

Durant els dies d’hivern un veu els valents companys que es mouen per la zona i no pot fer altra cosa que sentir admiració pel seu valor, desitjar tenir el mateix material que els protegeix tant bé del fred o poder sortir en les preuades hores de sol del migdia.

Per una cosa o altra... no m’ha donat la gana ser un d’ells...per falta de motivació per resistir el fred, perquè prefereixo gastar-me’ls en una altra cosa o perquè treballo quan seria una molt bona hora per sortir.

Però avui sí, tot i que encara fa fred...aprofitaré el solet que sembla que vol treure el cap i aniré a fer una volta amb bici.

La ruta que planteja el llibre «Cicloturisme per Catalunya», de Carles Sans i Ravellat s’inicia a Avinyó i va fins a Prats de Lluçanès tot passant per Sant Feliu Sasserra. Allà tomba a l’esquerre per dirigir-se cap a Navàs, passant per Gaià. I a Balsareny es torna a trencar a l’esquerre per fer un darrer coll que ha de permetre tancar la volta altre cop a Avinyó. En total uns 58km i uns 810+ (Índex IBP:41)


Un recorregut que va pujant suaument fins a Prats on comença una llarga baixada fins a Balsareny, on farem el Collet de la Portella. Aquí, un coll desconegut per aquest nom però clarament identificat com el del Cornet, una volta habitual pels de la zona.

Com que Avinyó és el poble que hi ha al costat d’Artés, no cal dir que surto de casa, potser massa abrigat per por de passar un fred que la pujada fins a Prats s’encarrega de treure’m.

Arribant a Avinyó em creuo amb un conegut i faig mitja volta per acompanyar-lo, reflex inequívoc de les poques i dolentes sensacions que tinc el meu primer dia sobre la bici. Fa molt que no l’agafava...i m’adono que acompanyar-lo a casa és una excusa massa dolenta i treta quan tot just estava començant...

Casualitats o no de la vida, en aquell moment en direcció contrària veig un altre conegut...i torno a fer mitja volta. Ara, altre cop en la direcció que volia prendre al sortir de casa...en la bona.

Els atrapo i anem xerrant tot pujant fins a Sant Feliu. De fet anaven a fer un Cornet però els lio una mica i junts anem tirant amunt. Fins a Sant Feliu. Allà ells giren cua i jo, ara que ja m’hi he posat i estic escalfat, decideixo seguir amb la meva idea matinal. Cap a Prats.

Al arribar a Prats giro direcció a Navàs per una bona carretera amb pocs cotxes que és una delícia per tot ciclista. De fet, la pujada fins aquí també ho és. La major part de cotxes que un pot trobar ja estan acostumats a trobar-se ciclistes a tothora i posant una mica de bona voluntat tots plegats ens respectem prou per poder disfrutar d’unes carreteres que amb la construcció de les autovies han quedat d’ús local i amb un transit reduït.

Arribant a Navàs es segueix el curs del riu Llobregat per la carretera de servei que hi ha a costat de l’autovia fins a Balsareny. Avui Balsareny està ple de gent ja que celebren els «3 tombs». Aprofitant que passa la cercavila dels animals per davant m’hi aturo a contemplar-ho i d’aquesta manera intento que les meves cames poc preparades es recuperin tant com sigui possible.

Imatge de Regio7
Admeto que valoro la opció d’acabar d’arribar a casa tot seguint la carretera de baixada paral·lela a la C-16...però tot i el cansat que vaig, la simple idea d’haver-ho de fer un altre dia fa que ara, em mantingui en el pla inicial.

El collet no és gran cosa, però tan sols sortir de Balsareny, quan la carretera comença a enfliar-se, el món em cau a sobre. Bé, a les cames! El Cornet,... la sortideta que un fa quan no té més temps,...per fer alguna cosa,... Tibo més de cap que de cames...tibo amb tot el que puc...desitjant que des de l’última vegada que hi vaig passar hi hagi un bar on parar a beure alguna cosa que em permeti recuperar-me i potser menjar...

Sé que no hi és... tampoc hi haurà una màquina expenedora a dalt del coll... No, no hi és. Visualitzo la salvació: la betzinera d’Avinyó. Una coca cola i uns donetes per fer els darrers km que falten fins a casa, on arribo completament baldat i amb rampes als quadríceps.

Buff... aquesta crec que la recordaré tota la vida... I espero poder-ne millorar el record quan la torni a fer...



IndexIBP:72