dijous, 28 de juliol de 2016

GRAN RUTA MOIANÈS (96km 1.800D+)


Sempre m’ha agradat la idea de fer més aviat tirades llargues, amb la calma però amb la constància, que no pas curtes. Potser és una mica una necessitat inconscient de posar-me a prova o per les ganes de conèixer el màxim una zona. O potser perquè tinc la sensació que s’ha d’aprofitar al màxim el dia...no sé pas... sigui com sigui, la oportunitat de fer una ruta d’uns 100km sembla que m’atreu més que no una de 20. Així que si hi ha l’opció i el temps,... doncs m’hi apunto.


Després de veure ja durant força temps el mapa del Moianès per casa, el poder-lo pedalar amb un dels autors de la proposta era un més que bon motiu per desafiar el mal temps aparent i ser a les 8 del matí a Santa Maria d’Oló per iniciar la ruta.

Tot i que ho havíem acabat fent un esdeveniment públic al final tan sols van ser els 3 esperats. La Gran Ruta al Moianès és una ruta circular proposada per els autors de l’editorial de mapes Mont Editorial. Té 96km i uns 3120m de desnivell situats entre l’altiplà del Moianès i la vall de la Gavarresa sud.

Sortint de Santa Maria d’Oló anem fent la volta tot passant per Collsuspina, Sant Quirze Safaja, Granera, Monistrol de Calders, Navarcles, Artés i Avinyó abans de tornar al punt d’inici.


Una ruta que permet descobrir de manera tranquil·la tota la contrada, passant per indrets desconeguts i de gran bellesa, amb vistes de tot el pla de Bages, Montserrat i Pirineus.

Vam anar comprovant que el recorregut proposat és tot molt ciclable, ja que majoritàriament sempre vam passar per pistes de terra, camins ramaders i alguna carretera local molt poc transitada, quan no hi va haver més remei. Tan sols vam fer un petit tram per un corriol amb certa dificultat si es va carregat amb alforges.


Així doncs, la ruta, tal i com proposen, és ideal per fer-la en travessa de diversos dies. Ja sigui amb alforges lleugeres (Bikepacking) o amb les tradicionals, amb una bicicleta de muntanya o una més rodadora tipus Gravel no hi ha d’haver cap problema per poder transitar per tot arreu.

Això si, és interessant plantejar-la a la època adequada ja que la zona és un forn en dies calorosos d’estiu i l’aigua esdevé un bé preuat. La possibilitat d’anar parant a hidratar-se a cada un dels pobles per on passa facilita enormement les coses.


A més, igualment interessant, el mapa de la zona, a part de senyalitzar la ruta també ofereix diversos itineraris alternatius que permeten retallar i/o anar modificant el recorregut al gust.

Havent-la iniciat des de Santa Ma d’Oló vam fer la pujada més llarga al mati i ja esmorzàvem a Collsuspina amb la feina encarrilada. Baixada fins a Sant Quirze Safaja per digerir-ho tot bé. Allà vam fer la part en més mal estat per no haver de passar per una carretera molt transitada i estreta; pista en mal estat i un corriol que es deixa fer bé fins arribar a Castellterçol.


Aquí és on es fa el tram de carretera per anar pujant, i baixant, fins a Granera per una carretereta tranquil·la i molt maca d’on baixarem fins a Monistrol de Calders per una carretera en pitjor estat de forma vertiginosa. Aquí nosaltres vam aprofitar per menjar una mica i recuperar forces.


Perquè la pujada cap a la Serra de la Mussara és de les que fa mandra...tot i que no es tant com sembla a primera vista i es deixa fer (220m+ en 4km). La Serra de la Mussara, desconeguda per mi, ofereix la recompensa a l’esforç en forma de vistes de tota la zona, sempre amb la muntanya de Montserrat vigilant, i una gran baixada!



Des de Navarcles (Colònia Jorba) fins a Avinyó anirem planejant sense massa dificultat tot passant pel poble d’Artés. Un cop allà ens trobem amb la Gavarresa que haurem de creuar un cop i un altre (crec recordar que van ser un total de 7 cops) abans d'iniciar l'última pujada per tancar el cercle a Santa Mª d’Oló.


Els dies abans de la nostra sortida havia estat plovent i no sé pas si de manera excepcional o és l’habitual, però baixava bastanta aigua i creuar la Gavarresa no sempre va ser fàcil. Ens va tocar mullar-nos els peus i algun dels que anàvem, una mica més i tot.

Però tampoc va ser greu...ja que al final hi vam quedar tots quan el cel ja no va aguantar més i ens va deixar a tots ben xops i enfangats.