VIA VERDA DELS PORTS en BTT
Hi ha
camins que poden semblar impossibles de fer...fins que un s'hi posa.
El
córrer, com tots els esports en general, té molt d'això.
Constància, esforç i una part de sacrifici. El que estigui disposat
a fer cadascú...
I això
és el que vaig fer. De fet, és el que he anat fent sempre al llarg
de la meva vida. Fer, disfrutar del que m'agrada en cada moment. I si
en el córrer he perdurat tant, que tampoc és tant, és perquè
reuneix algunes característiques que el fan fàcil i atractiu. La
natura, que sempre ens millora, la possibilitat de superació
personal i de descobrir paisatges, racons i com no, amistat. I també
perquè no dir-ho, en que s'ha posat de moda.
Però
sempre he estat un “Tastaolletes”. Tocar moltes tecles i no
acabar de ser massa bo en res...però és el que m'agrada, el que em
fa feliç. Córrer, caminar, bicicleta, moto,futbol, voleibol,...
maneres de descobrir.
I
m'adono, a base de quilòmetres, que no sempre fa falta posar-n'hi
molts. És veritat que una bona quilometrada et permet “aprofitar
el temps” per conèixer i coneixe't però també és ben veritat
que hi ha altres maneres de fer-ho. La felicitat no està mai al
final de cap camí...sino sempre al llarg d'ell. Tan sols cal
saber-lo veure. I no sempre en sóc capaç.
Anar a
fer la Via Verda de les Terres de l'Ebre amb Btt amb amics ha estat
una bona manera de reflexionar-hi i comprovar-ho.
Una
antiga ruta per on passava una via de tren i ara adaptada per fer un
turisme actiu, una passejada amb bici d'un centenar de quilòmetres
no és un repte esportiu massa difícil. El repte és conjugar la
distància i els esforços personals de la gent d'un grup divers en
motivacions per aconseguir disfrutar de l'experiència.
He
d'admetre que personalment no ha estat fàcil.
La Via
Verda està composta per diversos trams de via que s'han anat obrint
de mica en mica amb el temps. No sorprèn saber que la part catalana
va ser la primera en obrir-se, i a que actualment està més ben
cuidada. És evident que els catalans hi van veure un rèdit econòmic
i ho han potenciat. I bé que els va...
La
idea inicial de fer el recorregut linial amb alforges entre Alcañiz
i Tortosa i parar a dormir en un punt intermig va anar canviant amb
els dies fruit de les ganes de la gent i d'una logísitica que ens ha
fet anar de corcoll per poder-nos adaptar a les necessitats del grup.
Pel
qui la vulgui fer és ben senzilla. Es poden enllaçar tres trams de
vies verdes: la del Val del Zafán (Valdealgorfa – Arnes/Lledó
33km), la de la Terra Alta (Arnes/Lledó – Pinell de Brai 23km) i
la del Baix Ebre (Pinell de Brai – Tortosa 25km). Si es comença
des d'Alcañiz cal afegir-hi uns 20km més de manera que el
recorregut total és d'un centenar de quilòmetres de poca exigència
física. Al arribar a Tortosa un trànsfer ens pot tornar al put
d'inici (interessant haver-ho concretat amb antel·lació)
El
primer tram és segur el més dur. Fins a Valdealgorfa es va per
pista sense acondicionar i és un fals pla que no deixa de pujar. A
partir de Valdealgorfa ja ho trobarem acondicionat però seguirem
pujant lleugerament fins a Arnes.
La
zona és de rectes llargues i sense protecció del sol ni del vent,
exceptuant algun dels túnels pels que passem, on serà necessàri
portar algun tipus d'il·luminació per veure-hi i perquè ens vegin
ja que és una via transitada per molts ciclistes, caminants i alguns
corredors.
Nosaltres
vam fer fins a Horta de Sant Joan, on teníem una casa rural llogada.
El vam fer tres del grup. La bici, una mica de menjar i aigua.
Lleugers. Tres horetes xinu xanu mentre anàvem xerrant i coneixent
ja que no tots els del grup ens coneixíem. Ens van sortir uns 55km.
Descarrega't el track (Wikiloc)
Anàlisi IBP Index
Havíem dormit a la casa rural i després d'esmorzar ens havien portat fins a Alcañiz (50min). Mentre nosaltres pedalàvem la resta del grup aniria a fer un barranc per la zona d'Horta.
Anàlisi IBP Index
Havíem dormit a la casa rural i després d'esmorzar ens havien portat fins a Alcañiz (50min). Mentre nosaltres pedalàvem la resta del grup aniria a fer un barranc per la zona d'Horta.
Així
va ser, però com que no teníem prou material per fer-ho en un cop,
ho van fer en dos grups. Així que els que havíem pedalat al arribar
a la casa ens vam posar a fer el dinar que al final va acabar sent un
berenar-sopar.
Vam
estar de sort perquè eren festes a Sant Joan (de fet la sort va
estar sempre present: per trobar la casa a últim moment, per no
punxar,...perquè tot sortís bé. Cal dir que tothom hi va posar de
la seva part per buscar-la). Bé doncs, feien correfoc. Ben guapo
pels carrers del casc antic. La llàstima és que no anàvem
preparats...però tot i així bé que ens hi vam posar. Carrers
estrets on es veia molt de foc i el fum s'hi acumulava. Olor a
pólvora que pels malalts del foc del grup (m'hi incloc) ens fa
embogir.
La
segona part, la més maca i també fàcil si es fa en aquesta
direcció és baixada! Ideal pel grup que anem. Per tots. Fins a
Tortosa des de Horta de Sant Joan hi ha uns 45km. El grup és divers.
Tres que anem amb bici regularment. Algun que hi havia anat quan era
jove i la resta que la fan servir per anar a comprar al poble si el
recorregut és pla. Ah...i una nena petita de 9 mesos que mai hi ha
anat.
I va
anar bé. De fet, va anar perfecte. Fa més baixada del que recordava
i, a diferència del primer tram, en aquesta zona tot està encara
més acondicionat. Millor senyalització, el terra més fressat,
alguns dels túnels amb il·luminació, algun bar,...
I ens
vam anar compenetrant bé. Quan la nena havia de menjar tothom
aprofitava per fer el que hagués de fer, per anar al poble a comprar
pa per dinar, pixar o fumar.
I
així, en plan diumenger, la comitiva va anar baixant, parant a fer vermut, tot xerrant i admirant la zona amb els seus paisatges, els
seus barrancs i envoltats de pins i ametllers que més avall es
transformen en tarongers i garrofers amb la seva olor característica
a fuet.
I com qui quasi bé no se n'adona... Tortosa. I altre cop logística.
Grupet que controla les bicis mentre uns altres refan el camí (amb
un cotxe que havíem deixat abans) per anar a recollir les coses de
la casa i regalar-nos un últim dia de passeig amb bici per l'Ebre.
El
lloc escollit aquest cop va ser el Poble Nou del Delta, antigament
anomenat Villa Franco, molt adequat per passar-hi el dia de la
Hispanitat. :)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada