VIA VERDA DELS PORTS en BTT


Hi ha camins que poden semblar impossibles de fer...fins que un s'hi posa.


El córrer, com tots els esports en general, té molt d'això. Constància, esforç i una part de sacrifici. El que estigui disposat a fer cadascú...

I això és el que vaig fer. De fet, és el que he anat fent sempre al llarg de la meva vida. Fer, disfrutar del que m'agrada en cada moment. I si en el córrer he perdurat tant, que tampoc és tant, és perquè reuneix algunes característiques que el fan fàcil i atractiu. La natura, que sempre ens millora, la possibilitat de superació personal i de descobrir paisatges, racons i com no, amistat. I també perquè no dir-ho, en que s'ha posat de moda.

Però sempre he estat un “Tastaolletes”. Tocar moltes tecles i no acabar de ser massa bo en res...però és el que m'agrada, el que em fa feliç. Córrer, caminar, bicicleta, moto,futbol, voleibol,... maneres de descobrir.


I m'adono, a base de quilòmetres, que no sempre fa falta posar-n'hi molts. És veritat que una bona quilometrada et permet “aprofitar el temps” per conèixer i coneixe't però també és ben veritat que hi ha altres maneres de fer-ho. La felicitat no està mai al final de cap camí...sino sempre al llarg d'ell. Tan sols cal saber-lo veure. I no sempre en sóc capaç.

Anar a fer la Via Verda de les Terres de l'Ebre amb Btt amb amics ha estat una bona manera de reflexionar-hi i comprovar-ho.

Una antiga ruta per on passava una via de tren i ara adaptada per fer un turisme actiu, una passejada amb bici d'un centenar de quilòmetres no és un repte esportiu massa difícil. El repte és conjugar la distància i els esforços personals de la gent d'un grup divers en motivacions per aconseguir disfrutar de l'experiència.

He d'admetre que personalment no ha estat fàcil.

La Via Verda està composta per diversos trams de via que s'han anat obrint de mica en mica amb el temps. No sorprèn saber que la part catalana va ser la primera en obrir-se, i a que actualment està més ben cuidada. És evident que els catalans hi van veure un rèdit econòmic i ho han potenciat. I bé que els va...


La idea inicial de fer el recorregut linial amb alforges entre Alcañiz i Tortosa i parar a dormir en un punt intermig va anar canviant amb els dies fruit de les ganes de la gent i d'una logísitica que ens ha fet anar de corcoll per poder-nos adaptar a les necessitats del grup.

Pel qui la vulgui fer és ben senzilla. Es poden enllaçar tres trams de vies verdes: la del Val del Zafán (Valdealgorfa – Arnes/Lledó 33km), la de la Terra Alta (Arnes/Lledó – Pinell de Brai 23km) i la del Baix Ebre (Pinell de Brai – Tortosa 25km). Si es comença des d'Alcañiz cal afegir-hi uns 20km més de manera que el recorregut total és d'un centenar de quilòmetres de poca exigència física. Al arribar a Tortosa un trànsfer ens pot tornar al put d'inici (interessant haver-ho concretat amb antel·lació)


El primer tram és segur el més dur. Fins a Valdealgorfa es va per pista sense acondicionar i és un fals pla que no deixa de pujar. A partir de Valdealgorfa ja ho trobarem acondicionat però seguirem pujant lleugerament fins a Arnes.

La zona és de rectes llargues i sense protecció del sol ni del vent, exceptuant algun dels túnels pels que passem, on serà necessàri portar algun tipus d'il·luminació per veure-hi i perquè ens vegin ja que és una via transitada per molts ciclistes, caminants i alguns corredors.

Nosaltres vam fer fins a Horta de Sant Joan, on teníem una casa rural llogada. El vam fer tres del grup. La bici, una mica de menjar i aigua. Lleugers. Tres horetes xinu xanu mentre anàvem xerrant i coneixent ja que no tots els del grup ens coneixíem. Ens van sortir uns 55km.



Descarrega't el track (Wikiloc)
Anàlisi IBP Index

Havíem dormit a la casa rural i després d'esmorzar ens havien portat fins a Alcañiz (50min). Mentre nosaltres pedalàvem la resta del grup aniria a fer un barranc per la zona d'Horta.

Així va ser, però com que no teníem prou material per fer-ho en un cop, ho van fer en dos grups. Així que els que havíem pedalat al arribar a la casa ens vam posar a fer el dinar que al final va acabar sent un berenar-sopar.


Vam estar de sort perquè eren festes a Sant Joan (de fet la sort va estar sempre present: per trobar la casa a últim moment, per no punxar,...perquè tot sortís bé. Cal dir que tothom hi va posar de la seva part per buscar-la). Bé doncs, feien correfoc. Ben guapo pels carrers del casc antic. La llàstima és que no anàvem preparats...però tot i així bé que ens hi vam posar. Carrers estrets on es veia molt de foc i el fum s'hi acumulava. Olor a pólvora que pels malalts del foc del grup (m'hi incloc) ens fa embogir.

La segona part, la més maca i també fàcil si es fa en aquesta direcció és baixada! Ideal pel grup que anem. Per tots. Fins a Tortosa des de Horta de Sant Joan hi ha uns 45km. El grup és divers. Tres que anem amb bici regularment. Algun que hi havia anat quan era jove i la resta que la fan servir per anar a comprar al poble si el recorregut és pla. Ah...i una nena petita de 9 mesos que mai hi ha anat.


I va anar bé. De fet, va anar perfecte. Fa més baixada del que recordava i, a diferència del primer tram, en aquesta zona tot està encara més acondicionat. Millor senyalització, el terra més fressat, alguns dels túnels amb il·luminació, algun bar,...

I ens vam anar compenetrant bé. Quan la nena havia de menjar tothom aprofitava per fer el que hagués de fer, per anar al poble a comprar pa per dinar, pixar o fumar.

I així, en plan diumenger, la comitiva va anar baixant, parant a fer vermut, tot xerrant i admirant la zona amb els seus paisatges, els seus barrancs i envoltats de pins i ametllers que més avall es transformen en tarongers i garrofers amb la seva olor característica a fuet.

I  com qui quasi bé no se n'adona... Tortosa. I altre cop logística. Grupet que controla les bicis mentre uns altres refan el camí (amb un cotxe que havíem deixat abans) per anar a recollir les coses de la casa i regalar-nos un últim dia de passeig amb bici per l'Ebre.

El lloc escollit aquest cop va ser el Poble Nou del Delta, antigament anomenat Villa Franco, molt adequat per passar-hi el dia de la Hispanitat. :)

Comentaris

Entrades populars