dimecres, 11 de març de 2015

UT.LES FONTS 2015 - Ultra (70km 4000+)


Bé, al lio... No són ni les 6...a gaudir del cafetonet i aquesta coca tan bona que tenen per aquestes contrades...qui sap el que tardarem en tornar a gaudir d'aquest avituallament de luxe...


Fa una mica de fred...però no tardarem en suar. Fa tota la pinta que farà una calorada impressionant...i jo, previsor com el que més, m'enduc una jaqueta per si de cas...

El Dani apareix al meu costat. “No t'abandonaré pas. Jo vaig amb tu.” Jurament de fidelitat. Semblem una parella. Al km ja estava solter!! Jo vaig fent xinu xanu...no massa be. No em passa pas res però no hi ha bones sensacions. Tinc una por a no poder que em fa ser prudent a tot arreu. I la marxa, aquella que entra quan tens una mica de ritmet, no la trobo per enlloc. Suposo que és la falta, per no dir nul, entreno que porto. I sé que falta la pujada...


La Rosa, la dona del Santi, m'informa a Paüls de com va la gent mentre no para de fer fotos amb el mòbil. En Raul i en Dani a davant a 10min. Si em trobes un xic bé a la pujada els podria recuperar...però si forço potser em quedo sense res. Prudència...

La pujada la faig xinu xanu amb una colla de Tortosa. Me la menjo sense adonar-me'n gaire. Anem baixant cap a Prat de Compte i tota aquella zona per córrer la faig ben desmotivat. La marxa que no vol entrar...o jo que no la vull posar...

Em sembla que plego. La idea ja ha sortit, lògicament abans de començar a cansar-me. Sé el que ve. Si he de plegar, aquest és el millor lloc. Quasibé ni hauré suat...

Els km d'aproximació a Prat de Compte són una lluita interna... A veure, si plegues...que faràs tot el dia? Tens alguna cosa millor a fer?? Sigues positiu...i si... va, faré això! Esperaré en Santi i l'acompanyaré i a veure si així pot acabar-la... una bona idea. I també egoïsta ja que és el seu gran objectiu el que em fa seguir. Ara ja tinc un motiu; el seu.

M'avituallo bé i m'espero a que arribi. Li comento i ell sembla encantat. Quina il·lusió que porta. Ell sap els temps de pas i diu que va bé. Tan sols hem de gestionar-ho, distreure'l si hi ha un mal moment i no perdre temps. Cansar-nos el mínim mentre fem via.


Em poso un moment al davant per marcar el ritme però aviat torno a darrere seu. Si em poso al davant va collat i el rebentaré. Que marqui el ritme ell. Agafem tots els bons carros que trobem. A vegades l'aviso que està anant massa ràpid i el faig afluixar.

La idea es ben clara. No rebentar i ser constants. El Santi no baixa ràpid. Corrent tampoc som feres i pujant...fem el que podem sense saber massa del que som capaços. Més val ser prudents i no gastar més del necessari.

Ens anem animant comprovant que anem atrapant gent i passant-la gràcies al ritme constant que portem. El Santi està pletòric, ple d'alegria al veure que està competint amb gent del seu nivell, i del meu, i no pas contra l'escombra.


Jo li dono conversa per distreure'l...fins que se'm gira i, traient-se els cascos, em deixa anar: “Que em dius alguna cosa?” No pas,... vas molt bé, segueix així... I segueix...mentre jo parlo sol...

Als avituallaments la Rosa ens anima i informa. Hem atrapat al Babil and company. Més injecció de moral. A la baixada s'escapen però la moral es queda.


A la baixada cap als avituallaments on hi ha menjar m'adalanto un xic per tenir més temps per menjar i avituallar-me bé. El pa amb tomàquet amb formatge i pernil salat a mi se'm posen molt bé, una autèntica delícia. Passar ràpid aquests avituallaments de luxe que munten uns voluntaris entregats seria un lleig imperdonable...

Quan arriba en Santi ja estic i podem continuar quan ell estigui. Una mica de cremeta per les encetades i amunt amb una cuisor al cul que 10 min més tard desapareix. Bravo per l'aloevera...


I la maleïda Espina...cada any igual...sempre el mateix lloc...no es que sigui molt dura, sembla que ja hi siguis... quan apareix un altre repetxó, i un altre, i un altre,...superat!!

Ara 6km de baixada que en un altre lloc un agraïria però que sabent com és la baixada...jo vaig fent al meu ritme i espero al Santi a Alfara on ja té una gran quantitat d'animadors.

A mi em fa mal el genoll...és una gran excusa...que desapareix quan en Santi em mira i diu que segueix. Ale doncs,...som-hi...que ens tallin si tenen collons...


L'inici de la pujada costa. Ara jo vaig davant i el Santi esbufegant darrere fins que arribem al control de pas de dalt. Em comenta que aquí ho ha vist perillar tot...però tot canvia...el cansament sembla que desapareix...i en els trams plans veig com en Santi es posa a córrer. No afluixem el pas, i si podem intentem accelerar.

Sembla que arribarem a la Font Nova de clar, un dels objectius del Santi. Allà ens trobem amb en Karim que es sorprèn de trobar-nos tan aviat. Hem recuperat els 20min que ens portava en Babil i el Santi mostra tota la seva alegria.

No ens hi encantem massa i seguim amb la poca llum que encara tenim. Anem baixant força ràpid fins que ja amb el frontal en Santi es blega el turmell i decidim tornar-nos conservadors. Arribarem... i tot i que si ens hi posem potser ho faríem amb menys de 14h, avui no és la nostra guerra i encara ens queda tot demà.

La pista que hem de fer per arribar a meta la fem caminant. Se'ns ajunta una parella que ja els va bé el ritmet i la companyia i plegats fem el tram interminable que queda fins al poble. Al xafar l'asfalt del poble em miro al Santi i el felicito. En privat ens donem la mà mentre correm i la mirada ho diu tot. La seva felicitat es fa extensiva i jo, pobre de mi, em sento orgullós i feliç de viure aquest moment al seu costat.

A l'arribada intento quedar-me enrere per deixar-li viure el gran moment a ell amb la família però no em deixa. Entrem plegats. El Santi busca a la Rosa i s'abracen durant una bona estona. Tothom està pendent d'ell. Saben l'esforç que ha fet. Tothom s'alegra del seu èxit.


Jo ja m'he fet fonedís i m'ho miro de lluny, content, feliç per ell, per haver-ho compartit. Són una d'aquelles coses que fan una ultra qualsevol en una gran experiència. M'hauria agradat anar més ràpid, arribar abans i fer un bon temps...però sabeu què, m'hauria perdut la seva cara quan ja tenia clar que ho aconseguia, la seva il·lusió, la seva companyia,...i jo hauria abandonat si no hagués estat per ell.



Temps: 14h13min