UT LES FONTS - Introducció i Nocturneta

Una de les coses que vaig aprendre l'any passat és que les cosses s'han d'anar fent segons el que et diu el cos i el cor a cada moment. Així que vaig decidir no apuntar-me a cap cursa amb massa antelació.

És veritat que la Ultra de Les Fonts, a Xerta, la meva primera ultra m'havia deixat un molt bon record i valorava seriosament tornar-hi...però vaig deixar passar uns dies per mesurar bé les ganes que en tenia i, per la meva sorpresa, es van omplir totes les places!

Tampoc és que m'estrenyés del tot ja que el record que en tinc és magnífic. Et tracten de meravella, el cuiden i et mimen en tots els avituallaments i el recorregut, tot i ser dels durs, té unes vistes impressionants que bé valen la suor i esforç.

La casualitat va fer que per aquelles coses del destí em toqués una inscripció per sorteig de @UltresCatalunya. Olé. Que bé! Doncs ja tenim feina...

Però la vida...la mandra...les prioritats...la data es a tocar i tot i que intento fer una “empollada” els dies previs ja se sap que això no es manera de presentar-se a un examen. I menys a un de l'exigència de la UT Les Fonts.

NOCTURNETA (23km 350+)

Plego de la feina i cap a Xerta. Arribo amb temps per estirar l'aïllant i el sac a la sala de sota l'Ajuntament. Preparo la bossa i agafo els pocs trastos que es necessiten per fer la primera de les curses i cap al poliesportiu.

Aquest és el lloc de trobada i el millor dels punts. Retrobament amb coneguts. Uns saluden tranquil·lament i altres, amb nervis per la cursa, tan sols una mirada... Cadascú va amb la seva idea. Cadascú gestiona a la seva manera.

Em trobo amb el Dani Camarero amb qui sovint surto a córrer. Bé, jo xerro i ell corre. Jo intento seguir... Em promet que anirà tranquil...intentant guardar. 

 

Sé que és una etapa trampa però m'agradaria millorar els temps de fa dos anys. Demostrar-me que he millorat. Sortim i potser perquè fa fresqueta, perquè és de nit i no t'adones tant de tot plegat o perquè tinc realment ganes d'estirar-me, el cas és que vaig ràpid (per ser jo...).

Vaig amb la Marta Muixí, favorita per guanyar la ultra. Què faig jo aquí? Però vaig bé al seu ritme... Algu va dir una vegada que si miraves al costat i veies que anaves amb gent massa bona més valia assentar-se a una pedra i esperar que arribessin els del teu nivell.

No ho faig. Però sóc plenament conscient que no estic al meu lloc. Afluixo una mica i enlloc d'esperar-me quiet vaig fent, esperant que arribin els meus. M'enganxo a una altra dona (crec que l'Elena, una altra de les favorites). Vaig a bon ritme però segueixo bé. I observo...Ho correm tot, fins i tot quan puja. Fa dos anys això jo ho vaig caminar... Porten un ritme maco (anem a 4'30) i evidentment noto que alguna cosa es comença a queixar en el meu cos. Afluixo al arribar a Aldover i vaig fent una mica més lent...guardant.

Em passa el Roger (que feia rere meu?) i en Mans (??). M'enganxo a ell i tot xerrant anem fent la pista cap a Xerta. Es fa llarga...per alguns més... Ens trobem al RaulKoala que va caminant i s'afegeix un tram amb nosaltres.

Em costa mantenir el ritme del Mans però sé que si el deixo em costarà més córrer. Millor anar acompanyat que anar sol. No em fa mal res. Noto però la falta d'entreno i de km a les cames...i tan sols és la primera etapa...ja intueixo el que passarà demà...ai, ai, ai,...

Arribem amb 2h12min. (30 min més ràpid que fa dos anys). Em noto bé i crec que no he fet cap estrall greu. Demà estaré com nou!

A la sala de l'Ajuntament tothom comença a fer el niuet...el llum encara està obert però jo tinc son. M'abaixo el gorro de manera que em tapi els ulls i no recordo pas ni quan ni com es va apagar. Ni roncs vaig sentir!