dimecres, 11 de març de 2015

UT.Les FONTS 2015 - Trail Les Fonts (27km 1650+)


Ja hi tornem a ser. Tots al galliner. A darrere de tot. Surten tots i nosaltres caminant els primers km. Les cames s'han d'escalfar i d'aqui pocs km entrarem en corriols, es fa tap i els atrapem caminant.


Les cames es van escalfant i decideixo anar a la meva. Vaig tirant amb ganes d'acabar i no haver de patir pels talls ni per la calor que cada cop serà més. Em trobo als de davant que no sempre són fàcils de passar. Intentant no molestar i sense moltes presses vaig passant i m'enganxo amb alguns coneguts de la ultra d'ahir. Agafem un bon ritmet mentre baixem cap a la font de Parera.

Em sento bé les cames i sense forçar en excés vaig fent. No sé del clar el que pot aguantar el meu cos i sóc conservador en una cursa on tinc ben clar que no regalen res. Vaig sense pals però a la pujada faig via i vaig passant a gent que suposo que ahir va apretar més que jo. De sobte em trobo sol. No veig a ningú davant meu i em deixo anar per un corriol preciós que ens fa donar la volta cap a l'objectiu del dia, el Coscollosa.

Foto maca... Evidentment no sóc jo.

Vaig ben alegre. Noto que les cames pugen, corrent els meus peus no toquen al terra per uns segons i aparentment no em canso. Mentida! Però durant uns km disfruto de veritat fins que torno a activar el pilot conservador en motiu d'una nova pujadeta. Aquesta estona m'ha permès atrapar a més gent, coneguda. En Diego amb la seva dona, la Lídia. Sobrat com va fem la foto de postureo i jo segueixo, sense pressa però al meu ritme.

M'adono que tb hi va el Raulkoala en el grup. Em poso a davant per tibar-los però aviat em quedo sol. Jo vaig caminant...però tinc un caminar ràpid... Allà a davant hi ha la Joana. Salutacions. Diu que va justa. Necessites alguna cosa? No? Okis. Acabarà. Segur. Quina lluitadora...ahir a la ultra m'explicava que tenia por de no acabar-la...i vaja si ho va fer...

Al control m'enganxo a un trenet d'aquells que tan bé van. Vols passar? I ara, home...si portes un ritme fabulós. D'aquells d'anar fent però dels que sense adonar-te'n massa et menges tota la pujada...i al baixar igual...corrent amb el ritmet que portava un no s'adona de l'esforç.

Anem passant gent que es van enganxant arribant al control de la Font Nova un trenet bastant nombrós. Allà el maquinista es queda una estona reposant i jo segueixo. No tardo en atrapar altres i en adonar-me que ara el maquinista sóc jo.

Vinga...la última pujada, a ple sol. Sort que no he parat de beure i menjar...quina solana que cau...el sol t'esclafa al terra... pista i avall, com es pot. Un córrer ja pesat i amb ganes d'arribar si no fos perquè sé que abans del poble hi ha aquell km d'asfalt que fa tan mal...


Atrapo en Mans i no m'ho crec. Fa mala cara però segueix amb pas pesat. Vols algu? Anem junts? No, no... tira, tira,...ja arribaré... El maleït tram d'asfalt. Busco l'ombra dels tarongers i per fi l'ombra del poble. Algú que encara anima als que arribem a l'hora del bermouth. A davant en tinc un al que podria atrapar...ufff...ara? Què va...

El de darrere no pensa igual i m'atrapa just a la meta. Apa doncs, passa home, passa,...que aquí hi ha menjar per tothom...i beure també! Una mica més de 4h35. Doncs això...120km 6000+ 21h01min. Una bossa de taronges. Una samarreta màniga llarga amb el meu nom. Un xaleco verd. Un record. I tota la resta...que és la que compta!

PD: Un dels moments màgics va ser el moment en que per megafonia van cridar en Santi per recollir el tan desitjat xaleco. I no el van cridar el primer...l'escombra la va deixar lluny. En aquesta ultra va patir però va ser feliç de poder competir! 

UT.LES FONTS 2015 - Ultra (70km 4000+)


Bé, al lio... No són ni les 6...a gaudir del cafetonet i aquesta coca tan bona que tenen per aquestes contrades...qui sap el que tardarem en tornar a gaudir d'aquest avituallament de luxe...


Fa una mica de fred...però no tardarem en suar. Fa tota la pinta que farà una calorada impressionant...i jo, previsor com el que més, m'enduc una jaqueta per si de cas...

El Dani apareix al meu costat. “No t'abandonaré pas. Jo vaig amb tu.” Jurament de fidelitat. Semblem una parella. Al km ja estava solter!! Jo vaig fent xinu xanu...no massa be. No em passa pas res però no hi ha bones sensacions. Tinc una por a no poder que em fa ser prudent a tot arreu. I la marxa, aquella que entra quan tens una mica de ritmet, no la trobo per enlloc. Suposo que és la falta, per no dir nul, entreno que porto. I sé que falta la pujada...


La Rosa, la dona del Santi, m'informa a Paüls de com va la gent mentre no para de fer fotos amb el mòbil. En Raul i en Dani a davant a 10min. Si em trobes un xic bé a la pujada els podria recuperar...però si forço potser em quedo sense res. Prudència...

La pujada la faig xinu xanu amb una colla de Tortosa. Me la menjo sense adonar-me'n gaire. Anem baixant cap a Prat de Compte i tota aquella zona per córrer la faig ben desmotivat. La marxa que no vol entrar...o jo que no la vull posar...

Em sembla que plego. La idea ja ha sortit, lògicament abans de començar a cansar-me. Sé el que ve. Si he de plegar, aquest és el millor lloc. Quasibé ni hauré suat...

Els km d'aproximació a Prat de Compte són una lluita interna... A veure, si plegues...que faràs tot el dia? Tens alguna cosa millor a fer?? Sigues positiu...i si... va, faré això! Esperaré en Santi i l'acompanyaré i a veure si així pot acabar-la... una bona idea. I també egoïsta ja que és el seu gran objectiu el que em fa seguir. Ara ja tinc un motiu; el seu.

M'avituallo bé i m'espero a que arribi. Li comento i ell sembla encantat. Quina il·lusió que porta. Ell sap els temps de pas i diu que va bé. Tan sols hem de gestionar-ho, distreure'l si hi ha un mal moment i no perdre temps. Cansar-nos el mínim mentre fem via.


Em poso un moment al davant per marcar el ritme però aviat torno a darrere seu. Si em poso al davant va collat i el rebentaré. Que marqui el ritme ell. Agafem tots els bons carros que trobem. A vegades l'aviso que està anant massa ràpid i el faig afluixar.

La idea es ben clara. No rebentar i ser constants. El Santi no baixa ràpid. Corrent tampoc som feres i pujant...fem el que podem sense saber massa del que som capaços. Més val ser prudents i no gastar més del necessari.

Ens anem animant comprovant que anem atrapant gent i passant-la gràcies al ritme constant que portem. El Santi està pletòric, ple d'alegria al veure que està competint amb gent del seu nivell, i del meu, i no pas contra l'escombra.


Jo li dono conversa per distreure'l...fins que se'm gira i, traient-se els cascos, em deixa anar: “Que em dius alguna cosa?” No pas,... vas molt bé, segueix així... I segueix...mentre jo parlo sol...

Als avituallaments la Rosa ens anima i informa. Hem atrapat al Babil and company. Més injecció de moral. A la baixada s'escapen però la moral es queda.


A la baixada cap als avituallaments on hi ha menjar m'adalanto un xic per tenir més temps per menjar i avituallar-me bé. El pa amb tomàquet amb formatge i pernil salat a mi se'm posen molt bé, una autèntica delícia. Passar ràpid aquests avituallaments de luxe que munten uns voluntaris entregats seria un lleig imperdonable...

Quan arriba en Santi ja estic i podem continuar quan ell estigui. Una mica de cremeta per les encetades i amunt amb una cuisor al cul que 10 min més tard desapareix. Bravo per l'aloevera...


I la maleïda Espina...cada any igual...sempre el mateix lloc...no es que sigui molt dura, sembla que ja hi siguis... quan apareix un altre repetxó, i un altre, i un altre,...superat!!

Ara 6km de baixada que en un altre lloc un agraïria però que sabent com és la baixada...jo vaig fent al meu ritme i espero al Santi a Alfara on ja té una gran quantitat d'animadors.

A mi em fa mal el genoll...és una gran excusa...que desapareix quan en Santi em mira i diu que segueix. Ale doncs,...som-hi...que ens tallin si tenen collons...


L'inici de la pujada costa. Ara jo vaig davant i el Santi esbufegant darrere fins que arribem al control de pas de dalt. Em comenta que aquí ho ha vist perillar tot...però tot canvia...el cansament sembla que desapareix...i en els trams plans veig com en Santi es posa a córrer. No afluixem el pas, i si podem intentem accelerar.

Sembla que arribarem a la Font Nova de clar, un dels objectius del Santi. Allà ens trobem amb en Karim que es sorprèn de trobar-nos tan aviat. Hem recuperat els 20min que ens portava en Babil i el Santi mostra tota la seva alegria.

No ens hi encantem massa i seguim amb la poca llum que encara tenim. Anem baixant força ràpid fins que ja amb el frontal en Santi es blega el turmell i decidim tornar-nos conservadors. Arribarem... i tot i que si ens hi posem potser ho faríem amb menys de 14h, avui no és la nostra guerra i encara ens queda tot demà.

La pista que hem de fer per arribar a meta la fem caminant. Se'ns ajunta una parella que ja els va bé el ritmet i la companyia i plegats fem el tram interminable que queda fins al poble. Al xafar l'asfalt del poble em miro al Santi i el felicito. En privat ens donem la mà mentre correm i la mirada ho diu tot. La seva felicitat es fa extensiva i jo, pobre de mi, em sento orgullós i feliç de viure aquest moment al seu costat.

A l'arribada intento quedar-me enrere per deixar-li viure el gran moment a ell amb la família però no em deixa. Entrem plegats. El Santi busca a la Rosa i s'abracen durant una bona estona. Tothom està pendent d'ell. Saben l'esforç que ha fet. Tothom s'alegra del seu èxit.


Jo ja m'he fet fonedís i m'ho miro de lluny, content, feliç per ell, per haver-ho compartit. Són una d'aquelles coses que fan una ultra qualsevol en una gran experiència. M'hauria agradat anar més ràpid, arribar abans i fer un bon temps...però sabeu què, m'hauria perdut la seva cara quan ja tenia clar que ho aconseguia, la seva il·lusió, la seva companyia,...i jo hauria abandonat si no hagués estat per ell.



Temps: 14h13min

dimarts, 10 de març de 2015

UT LES FONTS - Introducció i Nocturneta


Una de les coses que vaig aprendre l'any passat és que les cosses s'han d'anar fent segons el que et diu el cos i el cor a cada moment. Així que vaig decidir no apuntar-me a cap cursa amb massa antelació.

 
És veritat que la Ultra de Les Fonts, a Xerta, la meva primera ultra m'havia deixat un molt bon record i valorava seriosament tornar-hi...però vaig deixar passar uns dies per mesurar bé les ganes que en tenia i, per la meva sorpresa, es van omplir totes les places!

Tampoc és que m'estrenyés del tot ja que el record que en tinc és magnífic. Et tracten de meravella, el cuiden i et mimen en tots els avituallaments i el recorregut, tot i ser dels durs, té unes vistes impressionants que bé valen la suor i esforç.

La casualitat va fer que per aquelles coses del destí em toqués una inscripció per sorteig de @UltresCatalunya. Olé. Que bé! Doncs ja tenim feina...

Però la vida...la mandra...les prioritats...la data es a tocar i tot i que intento fer una “empollada” els dies previs ja se sap que això no es manera de presentar-se a un examen. I menys a un de l'exigència de la UT Les Fonts.

NOCTURNETA (23km 350+)

Plego de la feina i cap a Xerta. Arribo amb temps per estirar l'aïllant i el sac a la sala de sota l'Ajuntament. Preparo la bossa i agafo els pocs trastos que es necessiten per fer la primera de les curses i cap al poliesportiu.

Aquest és el lloc de trobada i el millor dels punts. Retrobament amb coneguts. Uns saluden tranquil·lament i altres, amb nervis per la cursa, tan sols una mirada... Cadascú va amb la seva idea. Cadascú gestiona a la seva manera.

Em trobo amb el Dani Camarero amb qui sovint surto a córrer. Bé, jo xerro i ell corre. Jo intento seguir... Em promet que anirà tranquil...intentant guardar. 
 
Sé que és una etapa trampa però m'agradaria millorar els temps de fa dos anys. Demostrar-me que he millorat. Sortim i potser perquè fa fresqueta, perquè és de nit i no t'adones tant de tot plegat o perquè tinc realment ganes d'estirar-me, el cas és que vaig ràpid (per ser jo...).

Vaig amb la Marta Muixí, favorita per guanyar la ultra. Què faig jo aquí? Però vaig bé al seu ritme... Algu va dir una vegada que si miraves al costat i veies que anaves amb gent massa bona més valia assentar-se a una pedra i esperar que arribessin els del teu nivell.

No ho faig. Però sóc plenament conscient que no estic al meu lloc. Afluixo una mica i enlloc d'esperar-me quiet vaig fent, esperant que arribin els meus. M'enganxo a una altra dona (crec que l'Elena, una altra de les favorites). Vaig a bon ritme però segueixo bé. I observo...Ho correm tot, fins i tot quan puja. Fa dos anys això jo ho vaig caminar... Porten un ritme maco (anem a 4'30) i evidentment noto que alguna cosa es comença a queixar en el meu cos. Afluixo al arribar a Aldover i vaig fent una mica més lent...guardant.

 
Em passa el Roger (que feia rere meu?) i en Mans (??). M'enganxo a ell i tot xerrant anem fent la pista cap a Xerta. Es fa llarga...per alguns més... Ens trobem al RaulKoala que va caminant i s'afegeix un tram amb nosaltres.

Em costa mantenir el ritme del Mans però sé que si el deixo em costarà més córrer. Millor anar acompanyat que anar sol. No em fa mal res. Noto però la falta d'entreno i de km a les cames...i tan sols és la primera etapa...ja intueixo el que passarà demà...ai, ai, ai,...

Arribem amb 2h12min. (30 min més ràpid que fa dos anys). Em noto bé i crec que no he fet cap estrall greu. Demà estaré com nou!

A la sala de l'Ajuntament tothom comença a fer el niuet...el llum encara està obert però jo tinc son. M'abaixo el gorro de manera que em tapi els ulls i no recordo pas ni quan ni com es va apagar. Ni roncs vaig sentir!