PETITA VOLTA MONTSERRAT EXTREM (31km 2750+)



Havíem d'anar a fer una ultra, la ultra Arcs Ambaso a la que m'havia apuntat per anar fent quilòmetres i amb una mica de sort conèixer algun corriol que encara no tinc ben controlat de la zona, però es va suspendre per falta d'inscrits. I amb la seva suspensió la meva possibilitat de fer la millor posició en una cursa... Ja no dic guanyar, que sembla que érem més de dos...

En fi, que tenia un dissabte per mi. Per dedicar plenament a la muntanya... I coneixia alguns que es devien trobar en el mateix cas...

Ens reunim a la hora dels senyors per anar a fer un track que feia temps que tenia ullat; el trail Montserrat Extrem, de l'Enric Calvet. Són uns 50km amb 4000+ i pico...un entreno perfecte de cara a la Mític d'Andorra.


Sense presses sortim de Sant Jorba (prop del Bruc) i enfilem pel camí dels Francesos la petita comitiva que anem; la Pilar i en Martox. Sempre és interessant anar a fer rutes així amb el Martox ja que es coneix molt bé tota la toponímia de la zona i no paro d'aprendre noms de camins, corriols i agulles per les que si hi he passat abans no en vaig aprendre tant com avui. (ara faltarà que tingui memòria per recordar-los tots...i bé!)


Crec recordar que a l'alçada del camell (?) deixem de pujar per agafar un trencall que ens envia directes cap al torrent que hi ha allà a baix. Encara no hem acabat de pujar que ja estem baixant tot el guanyat per un corriol on el Martox m'informa que ha de passar la Marató de Montserrat. Per aquí??? Olé tu...


Entenem-nos... és maco. Però ja imagino els que volen guanyar corrent per aquí...i els altres fent el que poden...o vigiles on poses els peus...o caus. I si vigiles els peus...atenció amb les branques al cap!!


En fi...arribem a un altre corriol ja més conegut i ample que agafem fins arribar al mirador de St.Joan. El conec de la marató pirata dels Koales... el que agafem per baixar cap a Collbató.


Aquest tram és un dels que podem córrer tranquils fins que passat el Gorro Frigi ens enfilem per les escales de Jacob, un altre descobriment. Baixem en direcció al Camí de les Bateries i arribant a l'estelada pintada baixem per un corriol que conec d'aproximacions a vies d'escalada cap avall en direcció a la Salut. Ja estem modificant el track de l'Enric...retallem trams de córrer per deixar-ho tot potser més lògic però un imponent puja i baixa per terreny típicament montserratí.


A la Salut fem l'esmorzar i la cerveseta. La veritat és que sembla que tots anem bé... Tant en Martox i la Pilar que semblaven preocupats per poder seguir el ritme dels altres em demostren que la feina serà meva per seguir-los a ells...

Aquí xafem una mica d'asfalt i per un altre corriol desconegut per mi i situat al torrent crec que fem un dels trams en que correm durant més estona. Es baixada...estem anant a buscar la carretera, quasi bé tocant el Llobregat (130m d'altitud). Mentre baixem tan sols penso en dues coses: en que ja em cansa córrer tants km seguits i que d'aquí tan sols en podem sortir amb una pujada...

I així és! Creuem un pont i ja comencem a pujar...i enmig de la solana! Si fins ara el temps respectava una mica, ara no ens toca gens de vent i tot el sol d'un dia molt bonic...per estar prenent el sol a la platja!!

El corriol ens va acostant als contraforts de la zona de les coves de Collbató de forma directe i ens dirigeix cap a una canal a la que ens acostem avaluant el grau de dificultat en termes d'escalada. Quan ja estem pensant en l'Enric Calvet i el seu track el camí fa un gir sobtat per anar a buscar unes escales mig amagades que salven el desnivell que pensàvem que hauríem d'escalar. A falta de saber-ne el nom...les bategem amb el nom de les escales de “Gràcies a Déu”.


Entesos. Desnivell salvat. Ara a buscar el camí de les coves... i amunt! Culló...com puja!!! I mentre vaig posant un peu davant de l'altre m'adono que paro amb bastanta freqüència... Bec aigua i algun gel. Mig em recupero...però mig estem a la meitat d'aquesta pujada...i em sembla veure als altres dos molt lleugers... Patirem...

Arribant a la intersecció on podríem escapar-nos per la tangent i dirigir-nos cap a la Santa Cova aconsegueixo callar-me a temps i enfilem a l'esquerre i cap amunt. Ja serem a temps de retallar...però encara no! Ho lluitarem... Ja veiem el pal. Ja arribem a la pista encimentada. I enlloc d'anar cap al Monestir...cal acabar de pujar a Sant Joan. Torno a reprimir el que anava a proposar...però no anirem per sobre el ciment. Sé un corriol un xic més avall...al costat de la bassa dels bombers. I amunt!!


Qualsevol que ens vegi pujant pensarà que estem bojos sortint a aquestes hores...clar que per aquest camí el que hi sol haver és turistes amb sabatetes que surten del cremallera... A Sant Joan portem 15km 1700+. Ole!!

Aquí ens arriba el segon tram de córrer...i l'aprofitem. La Pilar ja es posa a davant i engega el motoret i cap al pla dels ocells i avall per les escales. Es fa entretingut avançant a turistes i excursionistes. L'olor de l'entrepà que ens hem promès ja sembla notar-se perquè seguim pel Camí de les Aigües a bon ritme, amb ganes d'arribar a Monistrol on no tardem en entaular-nos.


Uns entrepans i unes braves després ja estem carregant aigua per seguir. El Martox em fa veure la idoneïtat de comprar una ampolleta d'aigua i una cocacola de reserva per si de cas...i sort!

Enfilem pel camí de l'Angel cap amunt i tot i que sembla que m'han retornat les forces...m'adono que es una falsa alarma. No se perquè però em costa molt seguir el ritme...i no van pas gaire ràpids... Potser la calor...o què sé jo...però semblo una dutxa. No paro de suar i de beure una aigua que sé que he de gestionar per aguantar el molt que ens falta.


Empalmem el camí de l'Àngel amb una aportació del Martox...molt bonica, tot sigui dit, però ja us dic que si hi aneu...no oblidareu la canal del Pou del Gat!! Dreta. Per sort, amb ombra. Em sembla venir un patatús quan en Martox diu que arribarem al camí de l'arrel. Jo, no m'ho esperava... creia que ja sortiríem a dalt... però tot just estarem a la meitat...Creuem el camí de l'arrel i seguim canal amunt. Igual de dura...però ja amb poc humor. Tinc molta set i no puc beure tranquil sense deixar completament secs els bidonets...


Treballo més de cap que de cames per anar tirant. M'intento calmar i prendre amb calma, al meu ritme. Vaig que necessito estar sol i em deixo caure uns metres més enrere per calmar-me i buscar la manera de renéixer. La conversa de la Pilar no m'ajuda. I quan sense saber massa perquè es posa a riure de la situació o d'alguna tonteria passo de la preocupació a que li passi algo a la indignació que pugui estar tant contenta quan jo feina tinc en no engegar-ho tot a la merda. Es curiós com reaccionem les persones en les mateixes situacions...

En fi. Amb tot això que ja som dalt al camí de les Lluernes. I veiem la vista cap allà on hem d'anar... Aquesta serralada de tan sols 12km relativitza la distància de la manera més cruel que hi pot haver. La zona de Can Massana queda allà...lluny...i avui crec que serà potser massa lluny...

Pugem cap a Sant Jeroni. Jo no tinc aigua i vaig assedegat. Ni acabaré de pujar a dalt... m'espero tranquil·lament assentat a que tornin a baixar...i no tarden pas gaire... La Pilar baixa corrent. En Martox tarda més, baixa caminant.

Fem reunió tot i que no cal exposar pas gaire res... No portem frontals...no ens sobra l'aigua...i hauríem de fer uns 12km amb 1000+ pels que creiem que almenys tardarem 2'30h o 3h. Justos de llum, més justos d'aigua,.... Els justos van al cel. I nosaltres cap avall!! Portem 28km 3000+. A qualsevol que li diguem el temps que hem estat per fer els km d'avui se'ns riu a la cara. Si els hi diem que hi hem anat corrent...se'ns pixa!!


Decidits a baixar avall encara ens deixem convèncer pel Martox d'anar al sostre comarcal del Baix Llobregat on demostra la seva habilitat per moure's per sobre les pedres i els altres dos quedem més en evidència. Fem l'albarda Castellana i anem baixant tot animant-nos a córrer. Ara és el Martox que ha olorat alguna cosa cap avall...


Parem davant d'unes bones vistes dels Plecs del Llibre i ens bevem la coca cola que porto estona traginant amunt i avall. Ens estem una bona estona allà fins que el Martox comença a parlar de la possibilitat de fer passar el track pel camí de la Guilla i pujar el Montgros per... Ui...que ens acabarem liant... M'aixeco i enfilo avall abans no sigui massa tard. Darrere meu sento un “Ai” i veig que hi ha algú amb la cama estirada i un gest de mig dolor, mig riure. Una rampa???

Enfilo avall amb un petit somriure sorneguer...així que tots anàvem més o menys igual...


Les cervesetes que la Pilar ha tingut el detall de portar en una nevereta ben fresquetes i que ens esperen al cotxe ajuden a recuperar-nos.


Haurem de tornar un altre dia. Ja tenim clara la logística per fer-ho i com solucionar el tema de l'aigua. Esperarem però no tenir el record tant fresc i que no faci tanta calor i si mentrestant ens posem una mica més forts...també ajudarà.

I estic segur que el proper dia que vinguem...amb el gafe que sóc, ens plourà!

Comentaris

Entrades populars