XERTA DES DEL SOFA (seguiment on-line)

A l'iniciar l'any vaig anar veient al Facebook que la gent feia un calendari... una programació de curses que volia fer...una planificació... i com no, jo no volia ser menys.

Vaig agafar un full blanc i el vaig dividir en tants requadres com mesos té l'any. Hi vaig escriure (amb llapis i fluixet, mig amb por i mig per anar-me mentalitzant) algunes curses que tenia ganes de fer.

La Mític d'Andorra, la U.T Les fonts de Xerta, la Rialp Matxicots que tinc ganes de repetir,... i ja està! Cal ser prudent i sensat. Amb aquestes “perles” ja estic més que servit. Objectius molt clars i a preparar-los... però a mi ningú m'ha explicat com es prepara tot això... i no acostumo a fer cas dels plànnings d'entrenament... vaig per “sensacions”... o millor dit...per impulsos!

Així que...en qüestió de pocs dies tot es va anar precipitant...i d'una manera descontrolada...

El “Capi” Artigues em va dir que la Marató de la Vall del Congost era molt maca i que volaven les inscripcions. És al març. Perfecte. M'hi apunto. La setmana abans hi ha Xerta però, al meu ritmet, crec que puc arribar a tot... si no fos perquè la UT. Les Fonts ha canviat de data i és el mateix cap de setmana!

Olé amb la meva planificació!!! Potser podria fer la del dissabte i diumenge anar a fer la Marató??? Hi vaig estar rumiant un temps...i si no vaig fer l'animalada va ser més degut a un mal de genoll que a un pensament racional. Sigui com sigui, avui ho agraeixo. Però aquest és un altre tema...

Dissabte tocava descansar...ja que els companys amb els que havia quedat m'havien acabat fallant.

Instal·lat al sofà va començar el meu seguiment de la cursa de les Fonts. Armat amb el telèfon mòbil i un full de paper mirava el pas pel primer control i anava apuntant les posicions dels coneguts...que afortunadament són molts.

En Salamanya a les primeres posicions. En JaBanli també tot i que em semblava entendre que havia estat convalescent uns dies per una caiguda de les seves. L'Albert Perez també als primers llocs. En Salvador Vilalta que està sempre a totes...

I un xic més avall, els mortals... en Dani Camarero sortint a ritme cavall. Culló, que fot tant endavant? En Jordi Molist, en Karlos, més enrere en Roger que potser per la feina de pare o perquè no està fi va més enrere del que crec que hauria d'anar, en Diego a qui imaginava més endavant,...

I la Pilar! Si sempre diu que li costa arrencar...si que va ràpida? Però si porta a la Marta darrere... i en Martox, i en Juanlu,...

Intriga...i ganes de veure el següent pas per un avituallament...

I entre feines que vas fent per casa vas mirant a veure com van... imaginant el seu cansament, si estan fent aquella pujada o disfrutant d'aquell avituallament...

Al llarg del dia anoto posicions guanyades o perdudes i això em permet imaginar com estan de forces. Lamentablement m'adono que alguns han abandonat. Imagino que per problemes físics o per mals de panxa. Detecto clarament que hi ha el Jordi Molist que està patint...i sé que és per rampes o pel mal de cadera que de fa temps es queixa. Però aguanta...i aguantarà. 

I abans de tornar a les feinetes...miro l'apartat dels que encara estan per passar el control. I sí...allà...hi segueix sent. Va lluitant. Just, justet deu anar. No s'ha enganyat ni ha intentat enganyar a ningú. Sempre ho ha dit. No sé si podré... Estic molt acollonit... Però segueix!

I cada cop l'arribada està més aprop... ja ho tens... uns pocs quilòmetres més... Ara ja tot es baixada... Ja està fet.

Crec que va ser un twit que em va fer tornar a obrir el programa per seguir-vos. Tothom havia anat arribant i molts de vosaltres amb temps molt millors que l'any passat. Des del sofà de casa vaig alegrar-me sabent que tots éreu allà disfrutant, esforçant-vos i patint per les vostres millores personals, per l'esforç brutal que vas posar per seguir tot i les rampes, gaudint del vostre èxit però també dels dels companys, fent una de les coses que més satisfacció em donen aquestes curses... una pinya d'amics.

És per això que me'n vaig anar a dormir amb tan mal sabor de boca...després de l'esforç titànic que sé que vas fer...del que hi vas patir i del que ho havies lluitat...

Com dir-te que ets un veritable campió? Saps que ets un exemple a seguir, oi? I 6km no em faran canviar d'idea... FELICITATS.