TRAIL DE BISAURA (42km 2.360m)

Correm un darrera l'altre a suficient bon ritme...potser és perquè ell ha afluixat o potser perquè ja estic ben escalfat, però em sembla que no em costa tant seguir-lo,...i fins i tot puc parlar...

Que perquè corro, Capi?? La gran pregunta...actualment m'inclino a dir que potser perquè no tinc res millor a fer i si no, molt possiblement no m'hauria mogut del sofà. I la veritat és que passar el cap de setmana fent el vago no em sembla una molt bona manera de viure. Així que em busco feina...i que sigui agradable. Córrer em fa sentir bé. M'obliga a superar-me, a esforçar-me, ...però, sobretot, em permet gaudir. Gaudir del paisatge que m'ensenya el recorregut de la cursa. Conèixer i amb sort fer amistats amb la gent que compartim el gran plaer de gaudir, d'una manera o altra, de la natura i tanta muntanya que tenim aquí, a tocar de casa.

I per això, Capi, avui m'he posat com a repte intentar anar a roda teva. Per aprendre a córrer, per empapar-me de la saviesa acumulada en la teva llarga experiència, per conèixer els racons dels que tu ja en saps la toponímia i...veient com van les coses...fer un gran entreno de qualitat.

Em sap greu si et faig anar lent...ja veig que en alguns llocs m'esperes sense que es noti massa...entendré que vagis fent i jo quedi endarrere... però agraeixo enormement aquest moment que has afluixat un xic el pas per donar-me temps a recuperar l'alè i seguir-me convencent en no defallir i esforçar-me.

Com li he sentit a dir a gent amb més experiència...agraeixo la possibilitat d'anar amb tu de la única manera que puc...apretant tot el que puc. La humitat brutal que fa avui i que em fa anar xop de cap a peus, el cansat que pugui estar o la forma que tingui...no em permeten més sense arriscar-me a “petar” de mala manera.

I la veritat és que encara que estigui patint com habitualment no faig, m'agrada. I si em sembla que afluixes un xic...jo segueixo pujant tant ràpid com puc, caminant... la meva petita gran aportació.

Als controls hi passo volant...com he vist que t'agrada fer. Dos vasos de líquid, arreplegar alguna cosa de la taula i anar-ho tirant avall mentre ja camino... no es pot perdre temps innecessàriament...

Es para quan val la pena. El temps just. Però potser per experiència o pel gust a la natura el cas és que sabem parar a tots els raconets on val la pena parar en aquesta ruta. I són bastants els que es mereixen una foto...

I és que jo que em vaig apuntar al Trail de Bisaura fent cas a la vostra promesa que el recorregut s'ho valia pels llocs on passava... I quanta raó teníeu... Els corriols plens de fulles, les vistes que veus tot carenejant tots els turonets que hi ha a la zona, els bufadors pels que passem, les zones a les que ens enfilem quasi bé escalant,... quin recorregut!!!

I dius que és la primera edició?? doncs potser millor que no ho diguem massa a la gent perquè si no l'any que ve no hi haurà manera d'aconseguir un dorsal...

M'encanta. Però si bé el recorregut és preciós...no regalen pas res. És una cursa trencacames com poques. Excepte un parell de pujades les altres són d'aquelles que una falsa confiança et poden fer pensar que les pots fer corrent... i pot ser...però o ets un veritable brau o no tardaràs a veure les orelles al llop, els voltors i tot el que sigui possible veure quan fas un pet.

Per sort, se que porto la roda d'un que sap cuidar al company...i segurament gràcies a aquesta ajuda arribo a l'arribada just, justet abans que les rampes. Tant satisfet pel recorregut com per l'esforç que hi he posat i amb la teva companyia. Avui m'he superat una mica més. Avui he donat. Avui he aprés!

Gràcies. I Salut.

Fotos de la sortida